joancotxà.bloc.cat

Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

Archive for juliol, 2006

Potser no va ser un error

Com a militant d’Esquerra, mai vaig estar del tot segur que la opció del "no" al referèndum de l’Estatut fos la més adequada per recollir la oposició d’àmplies capes del catalanisme a les retallades introduïdes a la proposta quasi unànime aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005. En privat, vaig defensar que el vot en blanc, el vot nul o l’abstenció podien ser alternatives més acceptables per les més de 600.000 persones que en algun moment han votat ERC. També vaig reconèixer, tanmateix, que la direcció del partit no podia optar pel “vot nul polític” en contra de la opinió majoritària de les bases del partit. Hagués estat suïcida, i a la vegada inútil, pretendre fer una campanya per una opció que no era compartida per la militància de base. Amb aquest sentiment vaig afrontar la campanya del referèndum plenament convençut del missatge de fons, però amb algunes reserves en la forma que demanàvem als electors que l’expressessin.

L’anàlisi immediat dels resultats del referèndum van semblar donar-me la raó. Dels resultats es podia deduir que una bona part dels votants d’Esquerra no van seguir la consigna del partit i, fins i tot, que la nostra posició va servir per mobilitzar una part dels partidaris del “sí” a qui tampoc els entusiasmava el text. La meva conclusió immediata va ser que si ERC hagués defensat una opció com el vot en blanc, haguéssim rebut el suport de més votants, haguéssim desmobilitzat els partidaris del “sí” i s’hagués qüestionat la legitimitat del nou Estatut.

Més enllà dels errors que es van cometre i que van portar a aquesta situació, i més enllà dels mals resultats del referèndum des de l’òptica del que defensàvem des d’Esquerra, en Pere Vigo, optimista per naturalesa, em va dir, després del 18J, que “d’aquest ‘no’ en viurem molts anys”.

Avui, José Montilla publica un article a El País que comença a donar la raó a en Vigo. El candidat dels socialistes argumenta que, després de l’acord entre els dos grans partits catalans sobre les institucions, el finançament i les relacions amb l’Estat, ha arribat l’hora de deixar de parlar sobre el marc de l’autogovern per començar a parlar de les polítiques a favor dels ciutadans. D’aquí l’eslògan “És l’hora dels catalans”.

Fa vint-i-cinc anys que és l’hora dels catalans i catalanes! La qüestió és què ha canviat substancialment perquè a partir d’ara ens puguem dedicar a fer polítiques (d’esquerra, s’entén) per la ciutadania d’aquest país? Res. Encara és hora que algú em digui de quins nous instruments disposem amb el nou Estatut que no en poguéssim disposar fins ara. No n’hi ha cap. Bé perquè ja estaven recollits en l’Estatut del 1979 i no s’havien desenvolupat (com els trens regionals i de rodalies) o bé perquè es podien aconseguir a través d’acords amb l’Estat (com la tramitació dels permisos de treball a immigrants).

Com diu el Ministre Montilla, els dos grans partits, CiU i PSC, s’han posat d’acord sobre el marc de l’autogovern. Sense renunciar, com no ho ha fet mai, a utilitzar els mecanismes disponibles per millorar les condicions de vida i el futur de la ciutadania d’aquest país, ERC és l’única formació que denuncia la insuficiència de l’Estatut per fer front als reptes d’aquest país. Com fins ara, la Generalitat no disposarà d’un marge suficient per donar una resposta efectiva a les necessitats dels ciutadans.

No és, doncs, que ara sigui hora dels catalans, és que ja anàvem tard i amb el nou Estatut només farem que acumular més retards! Hauran de tornar a passar vint-i-cinc anys més perquè ens adonem que per fer polítiques efectives a favor de les catalanes i catalans cal dotar a Catalunya dels instruments necessaris?

Potser per això en Vigo tenia raó quan parlava de les virtuts del “no” d’Esquerra a mig i llarg termini. Altra vegada, tornem a estar sols denunciant un model d’Estat ineficaç, arcaic i inútil per resoldre els problemes quotidians de la ciutadania. Ni CiU, ni PSC ni ICV estan legitimats per criticar el nou marc de l’autogovern.

Però no podem deixar de parlar de l’autogovern, si volem polítiques més eficaces en educació, en integració de la immigració, en foment de l’ocupació, en creixement econòmic, en internacionalització, en medi ambient, en infraestructures,… I ara només queda Esquerra per seguir-ne parlant.

[@more@]