joancotxà.bloc.cat

Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

Archive for setembre, 2006

fitxat

Parlant amb l’Eduard del meu bloc i del seu projecte de bloc, no se li va acudir res més que preguntar-me si en Saül Gordillo, blocaire de referència del nostre país, n’estava al cas. Com que li vaig dir que no, ni "curt ni mandrós" va decidir enviar-li un mail que ràpidament ha tingut la seva conseqüència. Al veure el meu nom penjat a la xarxa, de cop i volta m’he sentit com si estigués envoltat d’un munt de flaixos i càmeres i m’he posat vermell literalment. Després de l’ensurt inicial, entenc que aixòés part del joc quan un decideix entrar al món dels blocs i, al cap i a la fi, si no volgués compartir el que escric, no tindria sentit tenir un bloc…

[@more@]



Digue’m tonto!

Ja em fa un nosequè això d’escriure un post amb la tètrica imatge del Conseller Saura mirant-me. Més encara quan llegeixo el magnífic lema que han escollit per la precampanya. Però és que després de determinades actituds, posicionaments polítics i declaracions de dirigents d’aquest partit, aquest cartell és la gota que fa vessar el got i no em puc estar de comentar quatre coses.

Si escrivís amb l’estomac, i no em costaria gaire fer-ho amb la imatge recorrent del cartell de campanya, el primer que escriuria en versió horari infantil és "quina barra que tenen!". Però m’aturaré aquí perquè després de llegir el magnífic article del Diari Republicà sobre el tema ja m’he quedat més descansat i això potser em permetrà analitzar més fredament el paper d’Iniciativa com a partit de govern.

He discutit insistentment amb votants i no votants d’Iniciativa sobre el seu paper en aquest govern. Des del meu punt de vista, un punt de vista d’algú cada vegada més allunyat de la seva manera -decent- de fer política, la presència d’Iniciativa dins el Govern no representa cap valor afegit. De debò. I no ho dic perquè pensi que des dels dos departaments que gestiona no s’hagi fet res. Tinc constància que des de Medi Ambient i Habitatge (MAH) s’han posat en marxa diversos projectes. Prefereixo no entrar, en canvi, en la gestió que s’ha fet des del Departament de Relacions Institucionals i Participació (RIP). Malgrat tot, per més que pensi no se m’acut cap aportació genuïnament d’Iniciativa en les polítiques d’aquest govern.

Em deia l’Hèctor que l’aportació d’Iniciativa és l’estabilitat del govern. Del primer govern d’esquerres que hi ha hagut des de 1939. És cert. No em costa gens admetre que Iniciativa no ha fet res que hagi pogut posar en risc la continuïtat del govern. Però no entenc que l’únic paper d’ICV, una força ecologista que es situa a l’esquerra d’ERC i PSC, sigui aguantar el govern… Entenc que, com a mínim, la seva presència hauria de servir per marcar determinades línies vermelles en les polítiques del govern, com les infraestructures viàries que trossegen el territori o a la línia d’alta tensió, i en canvi hauria de promoure l’adopció de noves mesures, com una nova política de l’aigua, un pla d’infraestructures ferroviàries, l’ús d’energies renovables, etc.

Ja em faig càrrec que des d’una posició minoritària no sempre es poden imposar els criteris propis. I això també li ha passat a Esquerra, que s’ha hagut d’empassar alguns projectes del PSC. Però ningú negarà que ERC ha aconseguit frenar diversos projectes que entenia negatius pels interessos de Catalunya: llei electoral proporcional, superposició d’un govern metropolità amb la Diputació Provincial, quart cinturó, etc.

Quan Montilla deia "no governaré amb partits que estrangulin el creixement econòmic de Catalunya" sabia molt bé que amb això no estava tancant la porta a cap pacte amb ICV, perquè sempre acaben dient amén a tot.

Si la virtut d’Iniciativa és garantir que hi hagi un govern d’esquerres a Catalunya, doncs molt bé, gràcies, però per això no cal que gestionin cap conselleria. O és que si aquests departaments haguessin estat a mans d’Esquerra o dels Socialistes les polítiques haguessin estat molt diferents? Així les coses, jo proposaria que a partir de l’1 de novembre ICV participi en les negociacions del Pacte del Tinell 2, signi l’acord i doni suport parlamentari extern al govern. Com ha fet EUiA, per exemple.

Alguns diran que estic equivocat. Que totes les enquestes pronostiquen un creixement en vots i diputats que demostra que l’actitud d’Iniciativa ha estat ben valorada. Potser si. Però m’atreveixo a posar-ho en dubte. La meva hipòtesi és que els ciutadans que es situen ideològicament al nucli dur d’Iniciativa són els més decebuts amb el seu paper al govern. I, en canvi, el creixement electoral que se li pronostica prové d’antics votants del PSC, possiblement desencantats amb el nou candidat. En la seva lògica, si Iniciativa a la pràctica és la segona marca del PSC, quan un no t’agrada, fàcilment et quedes amb l’altre i cap problema!

Tinc la impressió que si ICV s’integrés dins el PSC ningú es lamentaria. I almenys així d’altres no hauríem d’aguantar la seva superioritat, la seva arrogància i la seva prepotència (consti que això ho dic pensant únicament amb les intervencions públiques dels càrrecs del partit i en cap cas fa referència a cap de les persones d’Iniciativa que conec personalment).

En contraposició amb la Iniciativa intel·ligent i decent, jo preferiria una Iniciativa amb conviccions sòlides, potser amb un electorat més reduït però més convençut. Que treballés per educar el país en la necessitat d’un major respecte al medi ambient, una major igualtat i millor qualitat de vida pels ciutadans. Un partit que basés el seu creixement electoral en un canvi de mentalitat que ells impulsessin més que en el seu propi canvi. I parlant de preferir, no em puc estar de dir que entre el cartell d’Iniciativa i el de Ciutadans no sé pas amb quin em quedaria!

[@more@]



jo també vull un Estat propi

En motiu de la Diada Nacional, m’adhereixo a la campanya "jo també vull un Estat propi" promoguda per en Xavier Mir.

La recent operació de maquillatge practicada a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ha demostrat la impossibilitat de convertir Espanya en un Estat federal assimètric, que reconegui el seu caràcter plurinacional i que faci possible que les polítiques que afecten més directament als ciutadans es defineixin i es decideixin íntegrament des de Catalunya. Segurament, des d’una òptica espanyola, un aprofundiment tant gran en l’autogovern de Catalunya posaria en qüestió la viabilitat de l’Estat espanyol i crearia una situació difícilment sostenible. El sostre d’autogovern del nou Estatut és doncs el màxim al qual podem aspirar dins l’Estat espanyol. Un Estat que repetidament ha demostrat que és aliè als interessos i a la voluntat de les catalanes i els catalans. Per això la única alternativa possible una Espanya de les Autonomies insuficient i ineficaç és la independència de Catalunya.

Al segle XXI, en un estadi avançat d’integració política i econòmica a nivell Europeu, s’estan demostrant més útils i eficaces les administracions de dimensions mitjanes que els vells Estats-nació, impotents davant del mercat mundial o les superpotències i, al mateix temps, incapaços d’adaptar-se a les necessitats múltiples i diverses dels seus ciutadans.

Per això, l’Onze de Setembre de 2006, gairebé 300 anys després de la pèrdua de l’Estat propi, aleshores en el marc d’una monarquia hispànica, ha arribat el moment de recuperar-lo, ara en el marc de la Unió Europea.

[@more@]