joancotxà.bloc.cat

Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

Archive for octubre, 2006

L’entrevista impertinent

He de confessar que sobre en Xavier Sala i Martín no en tinc una opinió del tot formada. Hi ha aspectes del seu pensament que no comparteixo en absolut i n’hi ha d’altres que hi puc estar més o menys d’acord. En tot cas m’agrada la seva actitud crítica en contra del pensament únic i la seva capacitat per qüestionar-ho tot i per no donar res per suposat. M’agrada que ens obligui a replantejar-nos les coses i que posi en evidència les contradiccions del món en què vivim.

Potser és per aquest motiu que estic entusiasmat amb la seva faceta com entrevistador amateur, impertinent i polemista. Amb la sèrie d’entrevistes als cinc candidats a la Presidència de la Generalitat publicades a La Vanguardia, ha aconseguit fer atractiu un gènere periodístic que, a mi, no m’havia interessat mai. Crec que ha estat capaç de traslladar a la premsa escrita el que ja fa uns anys que fa la Mònica Terribas a la televisió, tot i que sense el toc d’insolència i d’arrogància que caracteritzen les entrevistes d’en Sala i Martín.

Adjunto els enllaços amb les cinc entrevistes per si voleu recuperar-ne alguna.

José Montilla (16.10.2006)
Artur Mas (17.10.2006)
Josep Lluís Carod (20.10.2006)
Josep Piqué (24.10.2006)
Joan Saura (27.10.2006)

[@more@]



Porra electoral

Ara que ens trobem just a l’equador de la campanya electoral, he decidit llençar-me a la piscina i penjar la meva porra per les properes eleccions de l’1 de novembre. Més que en el meu nas, que en aquests casos no serveix per res, m’he inspirat en el reguitzell d’enquestes que s’han publicat les darreres setmanes i hi he afegit algunes dosis d’optimisme. És a dir, he fet com aquell barcelonista que no posaria mai a la quiniela que el Barça perd contra el Madrid. Perquè ja m’explicareu quina gràcia té guanyar una porra però perdre les eleccions! Algú s’atreveix a fer la seva porra?

[@more@]



una campanya innovadora

Un dels meus hobbies és el disseny gràfic.

Haig de confessar que m’entusiasma la idea d’utilitzar imatges de la vida corrent dels candidats pels cartells electorals d’Esquerra

Cal felicitar, doncs, a un publicista

[@more@]



ERC: l’Esquerra independentista?

És obvi que tothom qui entra a militar a Esquerra ho fa, entre d’altres motius, perquè aspira un dia a veure Catalunya com un estat independent.

Problema: Catalunya o Països Catalans. Ja he sentit més d’una vegada en implícita o explícitament a aquest partit definir els Països Catalans com a nació i Catalunya com una regió i ja m’està pujant la mosca al nas.

Catalunya és una nació. I en tot cas, existeix una nació catalana que trascendeix els límits del que històricament s’ha anomenat Catalunya (que bàsicament es correspon a les fronteres actuals més la Franja de Ponent i els Comptats del Rosselló i la Cerdanya).

Espero que no insisteixin en la idea que Catalunya és una regió.

D’altra banda, al programa electoral no he vist enlloc que reclami la independència d’aquest país. I se’m planteja una pregunta: Si en les properes eleccions de l’1 de novembre, més del cinquanta per cent de l’electorat opta per Esquerra, com a mínim, el President Carod no convocarà immediatament un referèndum -legal o il·legal- amb l’objectiu de proclamar la independència en cas d’un resultat afirmatiu? Doncs de ser així, perquè caram no surt al programa???

Em sembla molt bé que la prioritat d’Esquerra sigui la gestió. Em sembla bé perquè és el que es mareix aquest país i perquè és el que necessita demostrar aquest partit. Però això no exclou la voluntat independentista

[@more@]

Sobirania i Progrés

Vinc de l’acte de presentació de la Plataforma Sobirania i Progrés. Aquesta mena d’actes sempre són recomfortants per algú que aspira a veure un dia assegut el Primer Ministre de Catalunya a una cimera del Consell Europeu.

Jo mateix he signat el manifest.

Però desenganyem-nos. La Plataforma, que voldria ser un lloc de trobada de la societat civil entorn d’un projecte independentista, en realitat és una segona marca d’Esquerra que diu allò que ERC només defensa amb la voca petita.

Sobre aquest tema, tinc pendent unes notes per comentar que les deixo per una entrada posterior sobre el programa d’ERC.

En canvi, sí que vull aprofitar l’acte d’avui de la Plataforma per comentar un projecte que fa temps que em volta pel cap. Cal una "Lliga per la Independència".

Plataforma política no partidista formada per destacats membres de la societat civil i de tots els parits i tendències polítiques que reclamin la independència de Catalunya.

Encara avui la independència és un projecte que només s’associa a joves radicals i aixalebrats o vells nostàlgics d’allò que ja no veuran mai. I la veritat és que amb referents com aquests no anirem gaire lluny.

Una vegada extès i generalitzat el concepte de catalanisme, ara cal un independentisme transversal, que no sigui ni de dretes ni d’esquerres, sinó del racionalisme polític.

Figures com Pujol, Maragall (encara confio que s’hi apuntaria), Heribert Barrera, Rubert de Ventós, Sobrequés,

[@more@]