joancotxà.bloc.cat

Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

Archive for gener, 2007

Meme

El 14 de desembre la Cris em va passar un “meme” que encara tinc pendent i avui en Siso me n'ha passat un altre. No tinc ni idea de què són els “memes” i els dos que m'han arribat no tenen res a veure l'un amb l'altre, però com que és més fàcil el que em va enviar la Cris, respondré el seu i, amb aquest, espero cobrir l'expedient del que em demana en Siso.

La Cris em demanava que escrivís la frase corresponent a la cinquena línia de la pàgina 123 del llibre que tingués més a mà. Com que en aquests moments no m'estic llegint cap novel·la i els diversos llibres que consulto darrerament no diuen res interessant en la cinquena línia de la pàgina 123 he optat per citar la darrera novel·la que he llegit.

“Havia sentit la cançoneta del Nokia en un estat que no era precisament de vigília; la nit anterior havia sopat abundosament, havia begut força i havia fet l'amor amb l'Anna, que, per cert, també acabava de despertar-se gràcies a la música del mòbil.” 

Es tracta de “Desastre a la 525. El poder de l'eròtica o l'eròtica del poder” d'Àlex Masllorens, que va ser Diputat per Ciutadans pel Canvi entre 1999 i 2006 i Director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament durant els darrers mesos del Govern Maragall. El seu llibre és una sàtira política que recorda malèvolament la batalla entre Artur Mas i Duran-Lleida per convertir-se en el successor de Jordi Pujol a finals dels anys noranta. Es tracta d'una novel·la lleugera i força previsible que es llegeix ràpidament però que manté l'atenció del lector i posa en evidència alguns dels vincles entre el periodisme i la política.

Suposo que ara em toca passar el mort a tres persones més.

Bernat Costas, per conèixer les inquietuds literàries del futur Alcalde de Tordera.
Marta Faixedas, que avui fa 28 anys, a veure si s'anima a reactivar el bloc que té mort de riure des de fa un any i mig.
Marta Garrich, que el dia 16 farà 28 anys i fa molt que no en sé res.

[@more@]



Terrorisme o procés de pau?

No m'agrada opinar de qüestions delicades, de les quals no en tinc informació suficient, com és el terrorisme d'ETA i sóc conscient que, fent-ho, em puc posar en un terreny pantanós, però les reaccions de diversos polítics i comentaristes davant del comunicat d'ETA del 9 de gener m'han deixat glaçat. Es pot qualificar de confús, sarcàstic o delirant el comunicat d'ETA assumint l'autoria de l'atemptat contra l'Aeroport de Barajas, lamentant les dues víctimes mortals i confirmant la continuïtat de l'alto al foc permanent. Però no és, ni de bon tros, el pitjor que podíem esperar. A diferència del comunicat que va posar fi a la treva de 1998 i que va obrir un dels períodes més sanguinaris de l'activitat d'ETA, el comunicat de dimarts no fa preveure, a curt termini, el retorn a un espiral indiscriminat de violència. Afortunadament. Però sembla que ningú se n'alegri.

El comunicat ambigu d'ETA sembla demostrar l'existència d'un debat intern entre els partidaris de la lluita armada i els partidaris d'una sortida negociada. Davant d'aquesta situació, el deure de qualsevol que aspiri a assolir la pau és alimentar les esperances dels segons i deixar sense arguments als primers, òbviament, dins els límits de la democràcia i de l'estat de dret. En canvi, les reaccions al comunicat d'ETA, sembla que pretenguin el contrari. Menyspreant, ridiculitzant o ignorant la continuïtat de l'alto al foc permanent no s'està deixant altra sortida a la banda que el retorn definitiu a la violència. I aquesta actitud només s'entén si es té la plena seguretat que, amb els mecanismes de l'Estat, es pot acabar amb el terrorisme o bé si s'accepta, com a mal menor, la permanència d'un terrorisme de baixa intensitat. Per part del PP no em sorprendrien cap de les dues lectures, però del PSOE n'esperaria una actitud més valenta, que mantingués oberta la possibilitat d'una sortida dialogada al conflicte.

Sóc conscient que escric això quan fa poc més d'una setmana que ETA ha posat una bomba brutal que ha acabat amb la vida de dues persones i que ha provocat danys materials multimilionaris. No crec que es pugui ignorar aquest atemptat ni que hagi de quedar impune. Però crec que les institucions de l'Estat han de donar una resposta adequada tant a l'atemptat com al comunicat, evitant, en la mesura del possible, d'abocar de nou ETA a reprendre la lluita armada. Perquè si es fa un esforç per entendre la lògica d'ETA es veurà que la situació actual no és com la de fa vuit anys. Fa la impressió que l'atemptat a Barajas volia ser una prova de força en el context d'un procés de pau més que el retorn a la lluita armada. I si l'Estat no és capaç de fer, també, aquesta lectura, si l'Estat dóna definitivament per tancat el procés de pau, ETA no tindrà altra sortia que el retorn a la violència. I si hi torna ho haurà de fer amb contundència per tal d'assegurar-se unes institucions més àvides de diàleg en el moment que la banda declari una quarta treva. És això el que volem? Preferim deixar la pau a mans dels possibles èxits policials que a mans del diàleg polític? Em temo que, pel camí que anem no podrem confiar en res més.

[@more@]



L’últim sopar

Mai no havia vist la Cavalcada de Reis a Barcelona i divendres passat va ser el primer cop. Haig de dir que em va decebre força perquè em va semblar massa “prefabricada”, poc màgica i que no estava al nivell d'una metròpolis com Barcelona. Fins i tot em permetré l'arrogància d'afirmar que la Cavalcada de Girona és molt més espectacular. En canvi, el suís que ens vam prendre després de la cavalcada sí que va estar a l'altura! En veure'l, em pensava que ja no tindria gana per sopar… però quan va ser l’hora ja tornava a tenir un budell buit.

El cas és que els sis que vam quedar, després d'algunes desercions, vam acabar fent un sopar al meu piset. Com que me les he enginyat per escapolir-me de la preceptiva festa d'inauguració, diria que mai hi havia hagut tanta gent al mateix temps i, evidentment mai havia fet un sopar tant multitudinari. Els plats, gots, forquilles, ganivets i cadires van arribar pels pèls, però a última hora vam salvar la “papereta”. En tot cas, el de la nit de Reis probablement serà l'últim sopar que hi faci. No perquè quedés escarmentat de l'experiència, sinó perquè el mes de març canviaré de pis i no crec que hi hagi temps per gaires ocasions més. Però d'això ja en donaré compte més endavant. De moment, aprofito l’excusa per penjar la foto de la Núria que dóna fe del primer i últim sopar en el meu piset de 30m² del barri de Sant Pere de Barcelona.

[@more@]